
Lo viatjaire que se desplaça en trin es una mena a despart.
Li cal anonciar los estancs dins de lengas plan especificas si que non risca de se pèrdre o alara d’arribar a la gara d’après.
Aquò va de se, las lengas ditas regionalas semblan d’èsser demest las que fan se pèrdre los passatgièrs… urosament que demòra lo francés o encara las lengas internacionalas coma l’inglés, l’espanhòl o, qual sap, lo mandarin per ajudar l’individú lambdà a anar d’un punt A cap a un punt B.
Vos avèm parlat d’una experiéncia d’anóncias bilingüas francés-occitan sus la linha Tolosa-Rodés, aparentament serem pas en mesura de far çò-meteis del costat de Novèla-Aquitània qu’a d’ara enlà de TERs trilingües francés-inglés-castilhan… e punt. N’avèm parlat amb lo secretari federal del PÒC David Grosclaude, qu’acaba d’escriure un article sul sicut.
Le voyageur qui se déplace en train a besoin qu’on lui annonce les arrêts dans des langues bien spécifiques, sinon il risque de se perdre ou de se tromper de gare.
Cela va de soi, les langues dites régionales semblent être parmi celle qui font se perdre les passagers… Heureusement, il reste le français ou encore les langues internationales comme l’anglais, l’espagnol ou qui sait le mandarin pour aider l’individu lambda de se rendre d’un point A à un point B.
Nous vous avons parlé d’une expérience d’annonces bilingues français- occitan sur la ligne Toulouse-Rodez, apparemment nous ne serons pas en mesure de faire pareil du côté de la Nouvelle-Aquitaine car par le moment, les TER y sont trilingues français-anglais-castillan… Et point. Nous en avons parlé avec le secrétaire fédéral du PÒC David Grosclaude, qui a écrit un article sur le sujet.